ESTABILITATS

La mà unida amb el singular, amb la part del tot, amb l’abstracte, amb el símbol, amb el pensament.

Les flors amb les seves formes, els seus colors, els seus agrupaments, els seus suggeriments, les seves proximitats i els contraris.

La unitat entre dues vides, amb els seus desequilibris, ens evoquen sentiments immediats i raons recordades.

“Estabilitats” pretén aproximar, estrènyer llenguatges, sanar instants i parlar, a cadascú, sentint identificacions.

“Estabilitats” són díptics, imatges fragmentades, seccions d’un tot que ens fan estar presents. Les flors i les mans, segments d’un cos. Formes senzilles, amb colors reiterats, intentant acostar-nos a un llenguatge ple de silencis i moviments.