INÈDITA
Instal·lació floral: Lurdes Lacorte
Escultures alades: Conxa Moreno
Poema: Fuensanta Solana
Monestir de Sant Pere de Galligants. Girona
Aquesta instal·lació, pensada per habitar la plaça del Monestir de Sant Pere de Galligants, ens presenta un conjunt d’estructures d’aparença pètria i amb forma d’ala. Aquests elements mostren nombroses deformacions i marques que busquen amplificar la presència del pas del temps, un temps que els darrers dos anys de confinament ha resultat complicat de viure. Les estructures dialoguen amb la presència d’una instal·lació floral aèria, confegida en forma de cercle amb cistells subjectats als xiprers de la plaça. Els cercle i les verticals dels arbres formaran una nova visió.
La instal·lació floral i les ales escultòriques conviden a fer la projecció del vol, donant una aura i mostrant als visitants el gaudi d’estar en contacte amb la natura com un espai de sanació i positivitat.
Tot el conjunt funciona harmònicament exemplificant un pas del temps que suggereix decadència, erosió i pèrdua, però que a l’interior manté el desig de quelcom nou d’una nova forma de vida. Conclou amb el poema que és essent a la instal·lació.
inèdit, -a adj.
1. [obra] Que no s’ha publicat o que no es coneix públicament:
Una novel·la inèdita; un poeta inèdit.
“Inédita”
Se irán desapegando
como un grano de arena al viento.
Buscando en la tierra
en un tiempo roto, gris.
Solo un recuerdo blanco,
ser la semilla alada.
Se irán volando
como las flores,
sin traje,
sin pensar,
en su cáliz.
Fuensanta Solana
Selecció d’imatges
Instal·lació
Instal·lació “Inèdita” a Temps de Flors en el Monestir de Sant Pere de Galligants. Girona